En el nostre treball diari ens hem trobat clients que és pregunten i ens pregunten per si la qualificació del seu pis és bona, és dolenta, està dins la normalitat de la majoria dels edificis, i quines causes provoquen una lletra millor o pitjor. En aquestes línies donarem quatre pinzellades e idees per situar les qualificacions dins unes estadístiques i paràmetres.
Les estadístiques comentades són extretes de l’informe de la Generalitat de Catalunya de seguiment dels primers 100.000 certificats, i com treballem preferentment a Barcelona, ens centrem en les estadístiques de Barcelona.
En qualificació, tant de qualificació energètica d’emissions com en la qualificació d’energia primària tenim 7 lletres que van de la A que és la millor qualificació a la G que és la pitjor qualificació que pot obtenir un habitatge. Els resultats de les inspeccions són els següents en els cas de qualificacions d’emissions:
A 0,1% E 45,2%
B 0,7% F 13,7%
C 4% G 24,5%
D 11,8%
Els resultats en les inspeccions de qualificació d’energia primària són:
A 0,09% E 51,39%
B 0,63% F 10,45%
C 3,57% G 23,28%
D 10,59%
Per sobre del 80% dels pisos corresponent a les pitjors lletres en quan a qualificació energètica o d’emissions. Dos dels paràmetres que més influeixen en la determinació de la lletra és l’any d’edificació del pis i sota quina normativa tècnica és va construir i el segon paràmetres és la calefacció-Aigua Calenta Sanitària (ACS)
La normativa tècnica és important ja que és d’obligat compliment, i els pisos construïts en anterioritat a l’any 1980 per tant del Reglament NBE (Normativa Bàsica de la edificació) no tenien en compte paràmetres d’aïllament tèrmic com a condicionant de partida. Per aquests motius la transmitància tèrmica U a la façana s’estima en de 1,83 W/m2K , paret mitgera 2,3 W/m2K i coberta 1,47 W/m2K, com a valors aproximatius. En l’actual codi tècnic de l’edificació (CTE) per la zona climàtica de Barcelona que és la C2, la transmitància tèrmica U a la façana és de 0,75 W/m2K , paret mitgera 0,95 W/m2K i coberta 0,5 W/m2K.
La forma en la qual escalfem l’aigua i l’habitacle influeixen en la lletra d’una forma que per algunes persones és desproporcionada. Els habitatges antics, anteriors al 1980, que escalfen aigua amb un termo elèctric i la calefacció és mitjançant estufes, podem dir sense fallar molts cops, que la seva qualificació és una G o amb sort una F. En aquest mateix pis, escalfem l’aigua amb un escalfador de gas natural saltem a la lletra F o E. I si tenim una caldera per ACS i per escalfar l’habitacle, tenim una lletra E amb força seguretat.
La utilització d’electricitat castiga força la qualificació energètica obtinguda en el nostre certificat d’eficiència energètica, al contrari del gas natural. Les raons és que l’electricitat és produeix en les centrals elèctriques per transformar posteriorment aquesta electricitat en escalfor, tenim dos transformacions o canvis d’energia. El primer és la transformació de l’energia primària en electricitat i el segon la transformació de l’electricitat en calor. El gas natural, el transformem directament en calor a la nostre llar fent un sol canvi d’energia.
El rendiment de la transformació de les nostres calderes o escalfadors és superior al 85% per llei, més alt que les transformacions de l’electricitat. Globalment el rendiment de la producció de l’electricitat estaria al entorn o per sota del 50%. La producció elèctrica a Espanya, amb dades del 2012, és un mixt d’un 22% de producció elèctrica mitjançant central nuclear, amb uns rendiments entre el 30-40%, el carbó amb un 19,3% de la producció i un rendiment en les centrals més modernes que no arriba al 45%, l’eòlica amb un 18,1% de la producció i un rendiment al voltant del 45%, la hidràulica amb un 8% de la producció i un rendiment entre el 80 i el 85% i finalment la cogeneració i el cicle combinat que tenen un total del 26,8% de la producció amb rendiments energètic del 90% (no elèctric) del primer i un 58% de les segones. Al rendiment en la producció elèctrica tindríem que sumar-li els rendiments de la transformació energètica de electricitat a calor.
Els àtics dels pisos construïts en anterioritat a l’any 1980, podem trobar casos en que tot i tenir caldera de gas natural per esclafar la casa i l’ACS obtinguem una lletra com la G o F, ja que la falta d’aïllament, com sap la gent que viu o han viscut en àtics, fa que tinguem molta calor a l’estiu i molt de fred a l’ivern. Com més parets al vent, sense mitgera, més perjudica en la qualificació. El mateix pis i les mateixes condicions, però sense posar que és un àtic, la qualificació que optés pot ser una E.
La coberta de l’edifici o teulada té unes pèrdues estimades superiors al 25% arribant al 35% depenent dels aïllaments o materials de la coberta. I els murs de l’habitatge tenen unes pèrdues al voltant del 25%, es a dir, sumant murs i coberta superarem sempre el 50% de les pèrdues. La resta de pèrdues són de les finestres, el terra, ponts tèrmics entre d’altres molt menors. Les dades són prou clares com per veure que un àtic o casa als quatre vents anteriors al 1980 difícilment podran obtenir qualificacions per sobre de la F, almenys que tinguin alguna classe d’aïllament. Quan diem sota teulada, ens referim que no té cap cambra d’aire entre la teulada i el sostre de la casa.
Per pujar la qualificació podem optar per altres possibilitats com canvi de marcs de les finestres, dels vidres, col·locació plaques solars tèrmiques o plaques solars fotovoltaiques, tendals o d’altres, però les de major influencia en la qualificació del nostre pis possiblement siguin els paràmetres explicats breument.
La casuística és gran, però molts habitatges de l’àrea metropolitana de Barcelona daten en anterioritat als anys 80, per tant, difícilment si es que no han realitzat una reforma aïllant els tancaments de l’edifici, podran tenir una lletra per sobre de la E.
Voldria destacar la importància de que el certificat valora dos vessants, l’eficiència de l’equip i la quantitat de CO2 amés, i no tant l’energia que utilitzem. Això és veu quan instal·lem en el programa una caldera de biomassa amb el mateix rendiment que la caldera de gas instal·lada en una casa amb una qualificació F, amb aquest canvi aconseguim una qualificació A, l’explicació està en que la biomassa contribueix a la conservació del medi ambient, ja que les seves emissions a l’atmosfera són inferiors que les dels combustibles sòlids tenint un balanç neutre de CO2, en tancar el cicle de carboni que van començar les plantes en el seu creixement. Per tant, es pot dir que les emissions de la biomassa no són contaminants, ja que la seva composició és bàsicament part del CO2 captat per la planta origen de la biomassa, i vapor d’aigua.