L’ús de la biomassa en lloc dels combustibles fòssils, suposa uns avantatges mediambientals i en el cas del certificat energètic o certificat d’eficiència energètica el gran avantatge és que el tenim un cicle neutre de CO2, sense contribució a l’efecte hivernacle. Tenint en compte que en el certificat energètic mesurem les emissions en CO2 principalment i la despesa energètica de l’edifici dona grans resultats en la qualificació del nostre edifici.
El balanç neutre en les emissions de CO2, ve del cicle tancat del carboni que comença en les plantes absorbint CO2 durant el seu creixement, aquest carboni retingut en forma de fusta el fem servir per la producció d’energia tèrmica tornant al CO2 novament al cicle.
Les aplicacions tèrmiques més habituals de la biomassa són l’aigua calenta sanitària i calefacció. La producció de d’electricitat a nivell residencial seria negligible en l’actualitat. Per aquest aprofitament tenim des de les llars de foc o les modernes calderes o les estufes individuals o les calderes dissenyades per a un bloc o edifici d’habitatges.
El PCI (potencial calorífic inferior) de la biomassa està entre els 10.000 i 19.000 kJ/kg, comparativament és menor que el petroli o el gas natural que estan a l’entorn de la forquilla de 40.000 a a les 47.000 kJ/kg.
D’acord amb el RITE (Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis), a les calderes de biomassa utilitzades per a la producció de calor se’ls exigeix un rendiment mínim instantani del 75%. Comparativament en les de gas natural l’exigència mínima de rendiment és d’un 85%.
La instal·lació d’una caldera de biomassa presenta rendiments energètics, entre el 85-92%, molt similars a les de gas natural. La biomassa contribueix a la conservació del medi ambient, ja que les seves emissions a l’atmosfera són inferiors que les dels combustibles sòlids tenint un balanç neutre de CO2, en tancar el cicle de carboni que van començar les plantes en el seu creixement. Per tant, es pot dir que les emissions de la biomassa no són contaminants, ja que la seva composició és bàsicament part del CO2 captat per la planta origen de la biomassa, i vapor d’aigua.
L’ús de la biomassa en calefaccions d’habitatges unifamiliars, són una alternativa al consum de gas i altres combustibles sòlids. Aquest tipus d’instal·lacions amb biomassa generen un estalvi, derivat del consum d’energia, superior al 10% respecte a l’ús de combustibles fòssils, podent aconseguir nivells majors en funció del tipus de biomassa, la localitat i el combustible fòssil substituït.
L’avantatge econòmica principal de la biomassa sobre el gas natural o el gasoil, i molt més respecte als gasos liquats del petroli o l’electricitat, rau en el menor cost del combustible i en una major estabilitat del preu d’aquest, en no dependre de els preus del petroli. Aquest avantatge ha de equilibrar i prevaler enfront del major cost d’inversió inicial que suposa instal·lar un sistema de biomassa que el seu equivalent de gas o gasoil.
La viabilitat econòmica de l’ús de la biomassa en edificis és el punt determinant per instal·lar un sistema de gas natural, Gasoil envers un sistema de biomassa.
L’avantatge econòmica principal de la biomassa sobre el gas natural o el gasoil rau en el menor cost del combustible i en una major estabilitat del preu d’aquest, en no dependre de els preus del petroli. En contra tenim major cost d’inversió inicial que suposa instal·lar un sistema de biomassa.
L’IDAE, va realitzar un estudi econòmic per a un edifici residencial de 20 habitatges de 100 m2. El cost dels equips de biomassa pot variar en un 20% d’un respecte a un altre. Compara quatre situacions: una amb gas natural, una altra amb gasoil i dos amb biomassa.
Les dades generals per a l’estudi comparatiu han estat:
- Superfície calefactada 2.000 m2.
- Potència tèrmica instal·lada 200 kW.
- Subvenció del 30% a la inversió elegible en el sistema de biomassa.
- 1.500 hores de funcionament anual.
- Consumo anual 300.000 kWh/any.
- IPC: 3%.
- No es contemplen increments diferents per a biomassa, gas i gasoil.
La conclusió de l’estudi seria que a llarg termini el millor rendiment en quant a preu, si no tinguéssim subvenció del 30% de la biomassa, és el gas natural i el gasoil seria el pitjor. Amb la subvenció el gas natural i la biomassa tindrien uns costos semblants, lluny dels costos del gasoil.
La vida útil d’un sistema de calefacció s’estima en un mínim de 15 a 20 anys. Per tant, la decisió caldria prendre pels seus efectes a llarg termini. En aquest cas, la biomassa i el gas natural acumulen costos de manera similar fins l’any 7, moment en què el menor cost de la biomassa inverteix la situació, fent-se la opció més barata d’aquí en endavant, comptant amb la subvenció.